25/03/2020- 11:07:10

Ester Muñoz: "Tenia pensat enfocar totes les meues ganes al Campionat d'Espanya, però atesa la seua cancel·lació, les guardaré per a la propera"


Amb només dos anys va començar la pràctica de natació al Castalia-Castelló, club castellonenc que la va acollir fins que va haver de mudar-se a València per estudiar Biotecnologia, grau què ja ha cursat tres anys, el mateix temps que ha estat entrenant amb el CN Ferca-San José. Si més no, fins a l'anunci de l'estat d'alarma del dissabte anterior, 14 de març


Com era un dia habitual en la teua vida abans d'aquesta data?

La meua rutina depenia dels meus horaris de la universitat. Moltes hores com les de pràctiques i seminaris, varien setmanalment. Els dies que no entrava prompte podia entrenar al matí: un luxe del que he començat a disposar aquest curs. Si no tenia classe a la vesprada, anava a dinar al pis compartit amb dos companys de club. Totes les vesprades entrenava (alguns dies amb gimnàs) i els dimecres, tanmateix, anava abans a la piscina perquè donava cursets de natació als xiquets de l'escola. Un factor que em limitava molt era l'hora d'eixida dels dilluns, dimecres i divendres, ja que hi havia dies que arribava gairebé a les 23h al pis; i a mi ningú m'esperava amb el sopar preparat. Això afectava el meu temps de descans, sense el qual no puc funcionar al nivell que exigeixen les meues activitats.


Com et vas assabentar de la situació excepcional que es venia a causa del covid-19?

És difícil fer la transició de rutina normal a estat d'alarma, però els meus professors de virologia i microbiologia ja anticipaven la situació, i esperaven que començara prompte. Per això no em va agafar del tot desprevinguda; encara que jo esperava romandre a València i entrenar en un grup menut i amb precaucions. Divendres de vesprada -el dia anterior a la implantació oficial de l'estat d'alarma- em va cridar la meua entrenadora aconsellant que recollira i me n'anara a casa dels meus pares. En eixe moment vaig començar a sentir estrès: estava intentant evitar anar-hi perquè la meua àvia viu amb ells. Jo he estat exposada a molta gent, viatge en transport públic... però vam concloure que era l'opció més assenyada. Així que ara estic a Castelló amb ells, intentant tenir la màxima cura i complint amb les mesures necessàries.


Una de les últimes competicions esportives que es van disputar a la nostra Comunitat i en la qual vares participar van ser els Autonòmics Junior-Absolut d'Hivern. Quina valoració fas?

L'Autonòmic era un pas previ per arribar a l'Open en el millor estat possible. Per això el meu rendiment va ser bo, però no òptim. Vaig estar prop de les meues millors marques en totes les proves; però no vaig poder evitar quedar-me amb ganes de més. Tenia pensat enfocar aquestes ganes en el campionat d'Espanya; però atesa la seua cancel·lació, les guardaré per a la propera.

 

També vares participar en un seguit d'actes organitzats per la Confederació de Federacions Esportives de la Comunitat Valenciana (Confedecom) amb motiu d'una exposició fotogràfica les protagonistes de la qual eren diferents representants de diversos esports federats de la nostra Comunitat: Ester Muñoz va representar a la FNCV. Què et va semblar?

Em va semblar una iniciativa molt interessant, una mostra de suport per a les esportistes que lluiten per la igualtat en esports on no n'hi ha. Em sembla molt important valorar l'esforç que realitzem les dones per incloure l'esport d'elit en les nostres vides. No em cansaré de donar les gràcies a les persones que donen visibilitat a l'esport femení. A més, em vaig sentir molt afortunada que la FNCV pensara en mi per a aquest acte. Vaig sentir que els meus anys d'esforç i dedicació no estaven passant desapercebuts i estic molt agraïda que es valore el meu treball.


Ser la primera classificada autonòmica en pràcticament totes les categories des de 2011 fins a l'actualitat i amb presència nacional tant a nivell individual com en equip, destacant ser integrant del primer equip femení de la Comunitat Valenciana en ascendir a Divisió d'Honor nacional amb el Castalia, sumat a les seues excel·lents notes -va obtenir 12,744 sobre 14 en la Prova d'Accés a la Universitat (PAU)-, no podia passar desapercebut. Creus que es necessita més visibilitat de les dones en l'esport de competició?

Com va dir Jessica Vall "no veure l'esport femení és perdre't la meitat de l'espectacle". Crec que hem d'unir esforços per aconseguir la igualtat en tots els esports. Per exemple, és el cas de les dones en el futbol, ​​però també és el cas dels homes en la natació artística. Crec que la igualtat ha d'arribar a tots els àmbits sense importar el sexe discriminat.


Consideres que contribuiria tenir més referents femenines? Qui és la teua?

Estic segura que tenir referents ajuda a la visibilitat. Tant per als més joves, com per als que porten anys en l'esport, és essencial tenir una figura que et demostra que sí que és possible. El meu referent és ara i ha estat sempre la meua germana Lidón. La qualitat del seu treball és innegable, així com la seua perseverança i afany de superació. Per a mi, és un exemple com a nadadora, esportista i persona. Tinc la sort de  compartir tantes coses amb ella... i estic molt agraïda per que m'ajude i puga dedicar-me temps malgrat la seua atrafegada agenda. A més, estic molt orgullosa de l'equip femení del meu club, ja que treballem amb il·lusió, ens recolzem i millorem juntes, fins i tot quan l'entorn no ens és favorable.

 

Quins són els teus objectius a llarg termini?

Seguir superant-me a mi mateixa i millorant en tots els àmbits. A nivell esportiu, la natació és un esport que practicaré sempre, en la mesura que les meues obligacions acadèmiques i laborals m'ho permeten, ja que m'agradaria treballar en una empresa fent anàlisis bioinformàtics. 

 

 

Continua lluitant pels teus objectius, Ester!

Últimes notícies