23/07/2020- 15:26:06

Natalie Baker: «Només perquè algú proper no haja tingut èxit, no vol dir que tu no pugues ser la primera o el primer a aconseguir-ho»


La primera nadadora pertanyent a un club adscrit a la FNCV a ser convocada a una concentració de nivell nacional ha hagut d'esperar a que aquesta fita es faça realitat més de 3 mesos des que es va conèixer la notícia a causa de la COVID-19

 


L'última competició d'Artística que es va disputar a la nostra Comunitat i en la qual vares participar va ser el XXI Campionat d'Espanya Aleví-Infantil d'Hivern, del 6 al 8 de març, a Castelló. Com et va anar?

Si vos dic la veritat, em podria haver eixit molt millor. Totes les nadadores són súper, súper bones i, clar, totes tenen els seus punts forts. Per això, en aquesta ocasió, el pòdium es va escapar.


No obstant això, va ser suficient per optar a la realització de les proves d'accés a la Selecció Nacional Infantil. Com et vas assabentar d'això?

A l'hora de sopar, van eixir els resultats de la competició de Figures i la meua entrenadora Antia, en mirar-los, em va dir que m'havia classificat. Quina emoció, quina il·lusió! Quasi no vaig dormir repassant tot el que em tocava fer a l'endemà: havia de ballar el combo amb les meues companyes de club i, immediatament després, fer les proves.


Com vares viure aquells moments previs a les proves?

Estava nerviosa però també determinada. Totes les meues companyes de La Nucia, més totes les meues amigues d'Alacant, València i Castelló m'estaven animant mentre repassava els passos i llargs de les rutines de la Selecció. I fins a l'últim moment, la meua entrenadora Antia va estar al meu costat. Estava nerviosa al cent per cent, però em vaig ficar a l'aigua per demostrar a tothom que valia i que no anava a decebre a ningú.


En què consisteixen les proves de selecció?

Vaig haver de aprendre'm dues rutines de la Selecció, el combo i l'equip, i executar-les enfront de les entrenadores de la Selecció perquè decidiren qui entrava i qui no. Va ser complicat, ja que no vaig tenir el temps suficient per dedicar-me a aprendre les rutines durant els meus entrenaments normals i vaig haver d'entrenar hores extra per preparar-me.


Com vas saber que havies estat seleccionada per formar part de l'equip nacional infantil?

Mitjançant el micròfon, van dir els noms de les nadadores que havien estat seleccionades. Van cridar a una, després a una altra, després a una altra... Tots allà esperant i, de sobte, van dir «Natalie Baker». Em vaig posar súper contenta, tots vam començar a plorar d'alegria: les meues amigues, Antia, els meus pares i totes les persones que m'han conegut durant els últims 6 anys. Va ser un moment molt emocionant que no oblidarem mai.


Sabies que ets la primera nadadora d'un club de la FNCV que és convocada per a una concentració nacional d'artística? Com et fa sentir aquest fet?

Fins al moment en que vaig fer les proves, no ho sabia. Quan em van nomenar, tothom va començar a parlar sobre el gran èxit que és, ja que era la primera nadadora de la Comunitat en classificar-me. Per descomptat, estic molt orgullosa de mi mateixa per arribar fins al punt en que estic ara i per representar la meua Comunitat en un nivell tan alt.


I sense temps per assimilar-ho, et convoquen a una concentració que tindria lloc de l'11 a l'14 de març a Buytrago (Madrid).

En sortir de la piscina de Castelló, els meus pares em van informar que estava convocada per a la concentració a Madrid d'eixa mateixa setmana. Estava molt contenta però hi havia molt per organitzar... En dos dies tenia tot preparat: el tiquet de tren i la maleta feta.


No obstant això, aquesta activitat de la RFEN, com moltes altres, es van haver de posposar per l'expansió de la COVID-19.

Ens va arribar la notícia que Madrid estava a punt d'entrar en quarantena i, d'un dia per a l'altre, es va cancel·lar tot. Em vaig sentir molt frustrada perquè es tractava de la meua primera concentració amb la Selecció. Tant d'esforç, tanta preparació i, en un moment, tots els meus plans canviats. Després ens van dir que anaven a fer una concentració més endavant i em vaig quedar tranquil·la. De fet, li vaig dir a ma mare: «El coronavirus no em pot llevar el que acabe d'aconseguir».


I amb aquesta mentalitat entrenares durant el confinament. Quina ha estat la teua prioritat durant aquests mesos?

Sense aigua, ens dedicàvem a fer sec cada dia. La meua prioritat era no perdre el meu físic, la meua flexibilitat, la meua extensió de cames. Entrenem cada dia de 4 a 6pm o de 5 a 7pm per 'Zoom' amb la meua entrenadora Antia des de casa. Després de les hores fixes, em quedava jo sola entrenant, seguint els consells d'Antia i Laura, de la FNCV.

 

Hi havia alguna cosa a la qual li pogueres dedicar més temps a casa durant el confinament?

Als meus estudis i a millorar la meua flexibilitat en sec. També, com m'agrada molt llegir novel·les i llibres de fantasia, i durant la temporada de sincro no tinc temps normalment, m'he dedicat a llegir alguna cosa cada dia a la quarantena.

 

Finalment, la concentració de l'Equip Nacional Infantil d'Artística s'ha pogut dur a terme de l'1 al 20 de juliol. Com era un dia habitual al costat de les 13 integrants restants de l'equip?

Cada dia teníem més o menys la mateixa rutina, excepte els dies que ens donaven descans. Solíem practicar els balls i pujades, entrenàvem dins i fora de l'aigua per mantenir el nostre físic, menjàvem molt saludable i treballàvem el companyerisme, ja que totes les nadadores classificades no ens coneixíem entre nosaltres i no estàvem acostumades a entrenar juntes.


Et va donar temps a entrenar al costat de les teues companyes de club abans de la concentració?

La nostra piscina va obrir de nou el 29 de juny, així que només em va donar temps a entrenar amb elles el dia anterior a la concentració. Les he trobat molt a faltar i, encara que haja gaudit i après molt a Madrid, tenia ganes d'estar entrenant de nou amb elles en la Nucia.


I, quant trobaves a faltar entrenar a la piscina?

M'encanta estar a l'aigua. Estic més a gust en l'aigua que en terra. La gent no pot ni imaginar el que he trobat a faltar l'aigua. Durant els últims sis anys, he passat hores i hores cada dia dins l'aigua i m'he sentit estranya en estar tant de temps fora durant aquests últims quatre mesos.


Què és el que més t'ha costat recuperar després de tant de temps sense tocar aigua?

Jo diria que el fons de natació i, sobretot, les sensacions a l'aigua -em referisc a les remades-, ja que la sincro és un esport en el qual has de ser constant. Quan no estàs en l'aigua durant un cert període de temps, perds aquest contacte.

 

Com és d'important per a tu aquest esport?

La sincro és la meua vida. Viu, respire i somnie amb sincro les 24 hores de cada dia. A més, aquest esport em permet relacionar-me amb gent meravellosa a la que vull moltíssim i que no hi hauria conegut si no ho l'haguera practicat: totes les meues companyes i els seus familiars i, per descomptat, els meus entrenadores, que han estat la meua inspiració - Laia Filella, Antia Arias i Laura López.


Vols enviar algun missatge a les persones que formen part d'aquest esport aquàtic?

M'agradaria agrair a totes eixes persones que han estat al meu costat, recolzant-me, durant tots els meus anys a sincro -entrenadores, companyes i familiars-. També, a l'esport en si de natació artística i a totes les persones responsables de l'organització de la mateixa -parle dels que estan darrere de les escenes-, ja que em dóna la vida i em fa molt feliç.
D'altra banda, m'agradaria animar a totes aquelles nadadores i nadadors que tenen el mateix somni que jo que no perden l'ànim i no es rendisquen mai perquè els somnis SÍ es fan realitat. Només perquè algú proper no haja tingut èxit, no vol dir que tu no pugues ser la primera o el primer a aconseguir-ho.

Últimes notícies