Sylvie Leclercq: "La teua responsabilitat en valorar el treball i esforç dels nadadors/es i del seu entrenador/a és fonamental"
02/07/2020 @ 13:13:37Després d'haver exercit com a jutgessa d'artística durant 38 anys, 35 dels quals a nivell internacional, 22 a nivell nacional i els dos últims com a jutgessa de la FNCV, Sylvie Leclercq (la segona per l'esquerra en la foto) havia decidit retirar-se en finalitzar aquesta temporada i viure la seua jubilació en el seu país natal, Bèlgica
Després d'haver-te dedicat a l'Artística des de l'any 82, consideres justa la forma en que t'acomiades de les competicions
Si vols que siga sincera, no. Em dol que a la fi de la meua carrera no puga gaudir del que més m'agrada i no poder acomiadar-me correctament de la meua família de jutges.
Quines competicions d'àmbit autonòmic, nacional i internacional et porten millors records com a jutgessa
D'àmbit autonòmic, tot. Sóc una persona que gaudeix en cada competició sense excepció.
D'àmbit nacional, igual. Mai se m'ha sentit queixar-me, hi haguera moltes o poques nadadores. Tot m'agrada en Sincro.
I d'àmbit internacional, els Europeus de 2004, a Madrid, perquè vaig estar 10 dies amb equips de tot Europa gaudint de totes les funcions que em donaven: treballant amb les entrenadores, la música, en càmera d'eixida, traduint ...
En què consisteix el treball de jutge en una competició
Depén del lloc que et toca en una competició. Si ets jutge àrbitre, Secretària Cap, Jutge puntuador, etc., t'has de preparar de manera diferent. Has d'estar atenta a tot el que fan, siguen rutines, figures, etc. perquè les nadadores i els nedadors es mereixen el millor. La teua responsabilitat en valorar el seu treball, el seu esforç i el del seu entrenador/a és fonamental.
Jo sempre visc les competicions al 100% perquè tot en la Natació Artística m'interessa.
Quina esperaves que fora la teua última competició
A l'estiu. A finals de juny i tot juliol teníem 4 campionats: dos de promoció i dos d'Espanya. Estic segura que m'hagueren convocat a dos d'ells, com cada any.
I estava desitjant que els jutges em tiraren a l'aigua i fer-nos una foto de record.
Quina ha estat en realitat la teua última competició com a jutgessa
A nivell nacional, va ser el campionat de figures i rutines tècniques, a Madrid, a finals de novembre, i en l'àmbit autonòmic, el campionat de promoció, a Gandia, al febrer.
En què més t'ha afectat aquesta pandèmia
En diversos punts. Primer, no poder viatjar. Nosaltres estem constantment de viatge, siga per campionats o per oci.
Segon, no veure a les meues germanes, els meus cunyats, els meus nebots, etc., que viuen a l'estranger. La meua germana Hannah, que viu a París, ens venia a visitar per Setmana Santa amb la meua neboda Lisa. Anàvem a passar la setmana juntes però no ha pogut ser ...
I últim, no poder estar amb mon pare, que té 92 anys.
Quan tenies previst tornar a Bèlgica
A l'agost, després dels campionats que em quedaven per fer, però malauradament, va venir el coronavirus i el confinament.
Què t'han explicat els teus familiars sobre com afronten el coronavirus a Bèlgica
Tenen les mateixes consignes: mascareta, guants i allunyament de 2m. Si mirem les víctimes a Bèlgica, podem dir que hi ha moltes menys que a Espanya, però Bèlgica és un país molt menut, amb 11.460.000 habitants i, per tant, és el país amb més mortalitat per nombre d'habitants.
No obstant això, els meus familiars estan bé, segueixen treballant. Una de les meues germanes es va posar a fer mascaretes per al Shape (Supreme Headquarters Allied Powers Europe o Quarter General Suprem de les Potències Aliades a Europa, en valencià), una altra és comptable i pot treballar des de casa, una altra és Filòloga en llengua Germànica i Anglesa i també teletreballa com a traductora. Els meus nebots han estudiat a casa com tots nosaltres.
Quina va ser la principal preocupació dels teus familiars de Bèlgica respecte a la situació espanyola
Por per la població, per nosaltres, pels xiquets, per mon pare... por de no poder veure'ns, de no trobar ràpidament una vacuna ...
Com portares el confinament
Com visc al camp, mai he estat confinada perquè tinc molt d'espai per moure'm. Quan hem pogut eixir, he fet esport i més distància de l'habitual. Als pobles menuts, com el meu, sí que he vist distanciament, guants i mascaretes però, pel que vaig poder veure a la tele, la gent de les grans ciutats va respectar menys les mesures.
Durant el confinament, has fet alguna cosa que abans no poguessis per falta de temps a casa
M'agrada pintar i mai trobava temps. Sempre em deia: "quan em jubile, començaré!" Doncs vaig començar i ja tinc quatre quadres fets: he pintat la mar i les ones, una senyora d'esquena mirant la mar, un paisatge amb arbres i flors i el que estic acabant, una casa envoltada d'arbres, flors, etc. Tot pau.
Has ajudat d'alguna manera a persones/comerços que s'han vist greument afectats durant l'estat d'alarma
A la meua filla. Té dislèxia i sense les classes de la seua logopeda no podia avançar. Jo l'ajude donant-li classes de totes les assignatures com una profe... He hagut de ser també la seua psicòloga perquè ha passat per moltes fases: enuig, tristesa, ràbia...
He estat pendent del meu pare perquè la persona que estava amb ell diàriament no podia anar-hi i vaig haver de fer-li les compres, els menjars, etc.
Per concloure aquesta entrevista, t'agradaria llançar un missatge a la gent que ens segueix
Voldria animar a més persones perque s'uniren a aquesta gran família, així com a les nadadores i nadadors perque seguisquen millorant i treballant perque la nostra Federació estiga orgullosa d'ells i elles.
Finalment, m'agradaria felicitar a tot l'equip de Natació Artística pel seu treball i esforç.
Gràcies per la teua dedicació, professionalitat i passió en l'Artística, Sylvie!
